Ja fa dues setmanes que la feina ha començat amb força. La fàbrica de totxos i la granja de peixos també han arrencat. Avui hem anat a veure com progressaven les obres i els estanys pels peixos petits i els fonaments per les columnes d’acer per la “Brick Factory” ja estaven a lloc. Fins i tot hem pogut veure ja una fila d’encavallades a punt per ser aixecades. La conversa ha abordat ràpidament la fragilitat de les mateixes en el punt central de la corretja inferior. Totes semblaven estar doblegades i estava clar que els hi faltava inèrcia en el sentit horitzontal. Hem discutit doncs maneres de solucionar el problema soldant alguna “pletina” en la direcció més necessitada i poder així aprofitar les barres d’acer que ja estaven tallades. Ha sigut fascinant.
La ciutat doncs, a diferència de totes les ciutats i barris sobre les quals he treballat, no comença amb un seguit de blocs de pisos o casetes adossades sinó que arrenca amb els mateixos motors econòmics que la poden fer socialment sostenible i econòmicament viable!! Sí senyor! Com hauria de ser!!!! Com pot ser que no ens hagin mai plantejat aquesta pregunta al començar una classe d’urbanisme o d’arquitectura! Quins són els motors econòmics de la ciutat? Quins són aquells elements que donaran feina i oferiran futur? Construïm-los!
La fàbrica de maons, fets amb terra de la zona, serà la responsable de proveir el material necessari per construir una ciutat sencera i la piscifactoria, adaptada al territori i trenada dins del paisatge, esdevindrà un futur parc comunitari i un gran negoci. Ho trobo doncs meravellós. D’això en dic jo planejament urbà. Pensar les ciutat i l’arquitectura alhora que penses la societat. És que hi ha alguna altra manera? Com pot ser que s’hagi allunyat tant una cosa de l’altre? Com pot ser que l’arquitectura ignori la vida que l’embolcalla? Com pot ser que als nostres estudiants d’arquitectura se’ls hi diguin veritats a mitges? Tot a mitges tintes? No és tan complicat! Tot és qüestió de voluntat, curiositat, imaginació, superació!
Jo doncs estic centrada en el planejament d’un mercat en la intersecció d’aquest dos motors econòmics de la futura ciutat. Un mercat de peix lligat a la granja i un mercat de yam i cassava, lligat a l’activitat econòmica principal d’Anam, l’agricultura. Però a part de dissenyar físicament l’espai, primer em toca entendre com funciona el sistema econòmic de la zona a escala micro, de l’individu i la familia, i a escala meso, de la regió. A més a més, un cop adquirida una noció bàsica de les pràctiques econòmiques més habituals també em convé pensar i incorporar un sistema de governança (bàsicament fonamentat en la pròpia comunitat) que sostingui el mercat i el permeti evolucionar. Qui serà doncs l’encarregat d’administrar-lo? Com? A través de quines regulacions i incentius? També em toca pensar un sistema de transport i de comunicació, un sistema d desenvolupament i un sistema de construcció!
El projecte és doncs integral: involucra la comunitat, perquè serà també la plaça del poble, o il·lo en Igbo, involucra el sistema econòmic, les diferents estructures socials i la cultura del lloc. I tot això estarà fonamentat amb un disseny urbà i arquitectònic i una lògica interna que ho lligui tot. De la mateixa manera que es faria per dissenyar una màquina i cadascun dels seus engranatges, em toca doncs entendre els cicles diaris i anuals dels mercats de la zona i adaptar-los, reforçar-los, corretgir-los a través d’aquest gran pulmó socioeconòmic, el mercat. Per tal de fer-ho també treballo temes de paisatge, salut, gestió de residus, finances i habitatge.
És un projecte de somni i un somni de projecte....
Desitjeu-me sort i qualsevol suggerència / referència serà benvinguda.
Us deixo, de moment, amb una imatge, una inspiració, una forma, una tradició...
Una dona carregant la seva font d’ingressos al cap, dirigint-se cap a un món imaginari de granges de yam sota la pluja tropical amb para-sols i paraigües d’Onitsha flotant a la llunyania...la humitat, la boira, la història continua...
Fins ben aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada