TIA!

Tot ha començat amb 4 punxades dolorosíssimes i 4 llàgrimes saltant per las galtes en plan suïcida. Oh! Quin mal que fa la vacuna de la Febre Groga! Tot i que sembla que és condició “sine qua non” per entrar a molts països d’aquest món i en el meu cas: Nigèria. Perquè sí, resulta que sí, que marxo a Nigèria companys.

Nigeria: Famous for: Corruption and email scams! Segons la Lonely Planet i de fet, el primer cas de corrupció ja el tinc llest per explicar.

Quan enfiles per el Paseo de la Castellana amunt, vas passant per rotondes immenses, ministeris que ocupen barris sencers, avingudes que tripliquen la diagonal i torres de bancs,  gran multinacionals o escultures tan pesades que semblen que s’aixafin amb les seves pròpies vestimentes. Allà cap al final hi jeu tranquil l’estadi del Bernadeu, olé!

Amb unes escales ben rinxolades a cada vèrtex i places de Lima, Cuzco i altres als seus peus. Tot un espectacle. Doncs des d’un d’aquests vèrtex s’hi veu una torreta fosca, marró xocolata que té portes rovellades i sales d’espera empaperades de llistats vells.

Es tracta de l’ambaixada de Nigèria. 
A la porta i a les rodalies s’hi veuen autòctons que et demostren que segueixes el bon camí. Allà dins, tot travessant un passadís exterior decorat de neveres velles i alguna taula llesta per a degustar un bon tupperware amb tovalles florides de plàstic de colors, s’hi troba la sala d’espera per demanar visats, partides de naixement i altres mil documents que se’m fan impossibles d’imaginar.

El cas és que el dia que jo hi vagi anar, la sala era plena de Nigerians, nens, pares, avis, senyors i senyores que comentaven alegrament qui sap que!

Mentrestant des d’una finestreta rònega assegurada amb 4 barrtos i un rètol de llumetes que anunciava VISAS from Monday to Friday s’hi veia un home que anunciava amb veu fosca: “Silence Please, this is not a market sirs, Silence please”

La veritat és que malgrat el caos general, les parets forrades de llistes de noms més o menys antigues i la sensació de imporvització general, em van atendre relativament ràpid. No sé perquè, aquells barrots blancs descolorits i la finestreta una mica massa baixa que et feia reclinar el cap em van imposar força i em van fer tremolar una mica la veu: Hello Sir, I would like a visa to go to Nigeria. Li vaig dir. I ell va agafar el feix de papers amb un gest seriós d’assentiment i s’ho va mirar poc a poc.. Un, dos, tres, quatre, i cinc papers. Mam, you don’t have a presentation letter from a Spanish company, and I do not need any receipt from the Nigerian Embassy. You have to pay 125 euros cash.

Fantàstic tu, resulta que jo ja havia fet un ingrés per pagar el visat via internet, 183 USD, però resultava que ningú de la sala portava res de tot això i a sobre el propi buròcrata de l’ambaixada em deia que no era vàlid!

Doncs ja ho tenim companys “Famous for: Corruption” M’acabaven de timar 183 USD!! Sí senyor! Afortunadament però el viatge a Madrid no va ser del tot en va. Després de trucar a Nigèria un parell de cops per aclarir la situació, i després de contactar amb el Parcerisa i gràcies a algunes maniobres de tecnologia punta, vaig poder aconseguir una Presentation Letter of a Spanish Company segellada i firmada en 30 minuts. I vaig decidir ignorar momentàniament el tema dels 183 USD. Haig d’agrair amb especial entusiasme el Rafa Gallardo que s’ho anava mirant al meu costat i que em va facilitar l’entrada a un Word i a un Explorer per fer la operació final! “Gracias Rafa tio!!! Eres el mejor! Sin ti no me iria a Nigeria! :D”

Bé, doncs després de córrer amunt i avall imprimint cartes i transportant passaports, vaig asseure’m a una de les cadires blanques tacades de temps al costat d’una noia de Kenya i una nena de trenetes que volia jugar a picar de mans amb mi. Vaig fer un somriure al seu pare, vaig respirar tranquil·la esperant el meu torn i aleshores vaig pensar: Benvinguda a l’Àfrica Isabel! I més tard, un cop els meus caps nigerians van ser conscients de la situació van exclamar: 
TIA! (This is Africa)

20 d’Abril del 2011